Entendrem per text dinàmic aquell que contingui enllaços embeguts que encaminin a l’usuari cap a una altra pàgina relacionada temàticament amb el text , ja sigui interna o externa . Un text ric en enllaços té un valor afegit , ja que no només ofereix la informació en ell continguda, sinó el mecanisme per trobar més informació relacionada . Un gran error al’escriptura hipertextual és redirigir l’usuari a pàgines web veritablement no relacionades temàticament amb el text , el que comporta que aquesta » riquesa» hipertextual perdi tota la seva utilitat .

Tampoc cal sobresaturar el text d’enllaços, ja que generarien massa soroll visual , farien la lectura més incòmoda i desorientarían l’usuari . El nombre màxim d’enllaços per paràgraf és un, o com a molt , dos .

Quan sigui possible , hem de col·locar al final de cada paràgraf els enllaços que tingui el text incrustats . Així no interrompen la lectura de l’usuari.

Utilitzar imatges com enllaços en certes ocasions pot resultar més intuïtiu per a l’usuari. Tot i això, pot comportar diversos problemes: que l’usuari no reconegui la imatge com un enllaç, sobrecàrrega del lloc (major lentitud de navegació), desaprofitament d’espai visual, que l’usuari no entengui la relació imatge-significat, etc.

Amb la inclusió de qualsevol tipus d’imatges en el nostre disseny web és imprescindible batejar el seu contingut a través de l’atribut ‘alt’ de l’etiqueta ‘<img …/>’. Encara que no és recomanable utilitzar imatges per representar enllaços únicament textuals (atempta contra l’accessibilitat), si ho fem hauríem d’utilitzar a més a més l’atribut ‘title’ de l’etiqueta d’enllaç <a>, com una tècnica per ampliar informació sobre la destinació de l’enllaç,