En aquest sentit, un primer exemple de rizoma, podria ser el mateix concepte de globalització, entès com un procés social, polític, cultural i econòmic. En totes les seves variants amaga la seva característica d’un concepte abstracte que expressa i significa la nova modalitat en que pot expansionar-se el mateix capitalisme. Però no acabant aquí, ja ha sorgit el seu contrast, allò que enriqueix la seva significació. L’ antiglobalització, un altre concepte que més enllà del suposat caos serveix per definir-se dins de l’eix rizomàtic obert per aquell.  I encara més ramificacions, l’anarcoecologisme o anarquisme verd. Lluita principalment pel medi ambient i està vinculat al moviment antiglobalització. A més, utilitza la acció directa per abolir totes les institucions i sistemes que perjudiquin el medi ambient del planeta. Generalment es posiciona en contra del capitalisme i la civilització.  L’anarcoprimitivisme es tracta de l’adopció d’una postura crítica dels orígens i progrés de  la civilització. L’anarcocapitalisme tindria el seu origen dins d’una corrent econòmica i política del liberalisme. Extrau les seves idees bàsicament de l’escola econòmica austríaca, del liberalisme clàssic i, en certa  forma, de l’anarcoindividualisme. I així podríem anar seguint perquè els límits no existeixen, els posem nosaltres mateixos.