En aquest sentit, un primer exemple de rizoma, podria ser el mateix concepte de globalització, entès com un procés social, polític, cultural i econòmic. En totes les seves variants amaga la seva característica d’un concepte abstracte que expressa i significa la nova modalitat en que pot expansionar-se el mateix capitalisme. Però no acabant aquí, ja ha sorgit el seu contrast, allò que enriqueix la seva significació. L’ antiglobalització, un altre concepte que més enllà del suposat caos serveix per definir-se dins de l’eix rizomàtic obert per aquell. I encara més ramificacions, l’anarcoecologisme o anarquisme verd. Lluita principalment pel medi ambient i està vinculat al moviment antiglobalització. A més, utilitza la acció directa per abolir totes les institucions i sistemes que perjudiquin el medi ambient del planeta. Generalment es posiciona en contra del capitalisme i la civilització. L’anarcoprimitivisme es tracta de l’adopció d’una postura crítica dels orígens i progrés de la civilització. L’anarcocapitalisme tindria el seu origen dins d’una corrent econòmica i política del liberalisme. Extrau les seves idees bàsicament de l’escola econòmica austríaca, del liberalisme clàssic i, en certa forma, de l’anarcoindividualisme. I així podríem anar seguint perquè els límits no existeixen, els posem nosaltres mateixos.
Bona tarda,
respecte al rizoma i els moviments socials vaig trobar un article bastant interessant en el que es presenten els moviments okupa i les dinàmiques alter-globalització com a moviments rizomàtics «amb múltiples connexions entre els “punts” de les xarxes, siguin aquests persones, idees, esdeveniments o espais; amb una evolució no lineal a força de ruptures, reconstitucions i
aliances; amb l’obertura de noves possibilitats d’expressió, d’entrada, de metamorfosi» (Deleuze i Guattari, 1977). REVISTA DE ESTUDIOS DE JUVENTUD. Març 07 | n.° 76
Haz clic para acceder a Revista-76-capitulo-12.pdf
Moltes gràcies Iolanda, ho mirarem 😉