EL POST-ESTRUCTURALISME DE GILLES DELEUZE (III)

Però segurament, el millor exemple de rizoma del que podem parlar avui en dia, es dins de l’àmbit ja no específicament de la informàtica[1], la xarxa Internet .Una connexió (node) d’un punt amb un altre punt qualsevol, sense cap jerarquia que determini la freqüència ni la racionalitat de la connexió. Resulta fascinant i al mateix temps per molt de gent l’hi provoca un terror constant perquè ho veu com quelcom caòtic sense veure que és un “organisme” constituït per les aportacions humanes i tanmateix dotades d’un elevat grau d’intensitat fins i tot emocional. Això fa que és vagi retroalimentant i alimentant en un moviment que no té ni principi ni final. En conseqüència aquesta multiplicitat equival a entendre el que és un discurs rizomàtic.


[1] I la referència a una disciplina com la Informàtica, un exemple ben palès d’estructura arborescent i amb un òrgan central de funcionament com diuen els mateixos autors dins del text. En canvi la xarxa entenem que neix sense territori concret d’actuació, o en terminologia deleuziana està des-territorialitzada.

L’enllaç (II)

El títol o rètol de l’enllaç ha de ser significatiu, l’usuari ha de poder predir cap on anirà o què passarà quan fagi clic sobre ell. L’ús de globus de text pot ajudar-nos en aquest sentit. Evitem en la mesura del possible títols del tipus «Feu clic aquí», l’usuari no desitja rebre ordres, desitja saber amb què vincula l’enllaç.

El nombre de paraules que ha de contenir el títol de l’enllaç no hauria de superar les 4, i l’enllaç hauria d’estar integrat en una única línia de text, ja que si es parteix en dos o més l’usuari pot pensar que són diversos enllaços diferents. En el cas que el mateix enllaç ocupi diverses línies, es convenient que aquest prengui una tonalitat diferent quan l’usuari ho sobrevoli amb el punter, ajudarà a l’usuari a reconèixer-lo com un únic enllaç.

Continuar leyendo