El títol o rètol de l’enllaç ha de ser significatiu, l’usuari ha de poder predir cap on anirà o què passarà quan fagi clic sobre ell. L’ús de globus de text pot ajudar-nos en aquest sentit. Evitem en la mesura del possible títols del tipus «Feu clic aquí», l’usuari no desitja rebre ordres, desitja saber amb què vincula l’enllaç.
El nombre de paraules que ha de contenir el títol de l’enllaç no hauria de superar les 4, i l’enllaç hauria d’estar integrat en una única línia de text, ja que si es parteix en dos o més l’usuari pot pensar que són diversos enllaços diferents. En el cas que el mateix enllaç ocupi diverses línies, es convenient que aquest prengui una tonalitat diferent quan l’usuari ho sobrevoli amb el punter, ajudarà a l’usuari a reconèixer-lo com un únic enllaç.
Escriptures 
Hola, respecto a las reglas de los links, diría que la única regla es que no hay regla. Típico del hipertexto, podremos encontrar tantas variantes como gustos del consumidor. Una nueva del pensamiento no líneal. Salut!
Efectivamente el pensamiento aflora como lo entiende Deleuze, un rizoma que se desplaza aquí y allà no hay centro posible porque sencillamente el centro no existe.
Saludos
Hola Joan,
Llegir els teus posts sobre «L’enllaç» m’ha fet reflexionar sobre la forma en la qual naveguem per la web. Com anem saltant d’un enllaç a un altre, tal com, segons Kerckhove, la nostra ment salta d’un pensament a un altre i com podem començar cercant informació sobre l’hipertext i acabar llegint un article sobre neuroplasticitat. Sens dubte la nostra és la societat de la informació!
Felicitats pel blog!
Gemma
Gràcies Gemma per les teves opinions. Segurament la lectura d’una forma lineal ensenya les seves limitacions continuament. El nou espai digital permet la complexitat i un discurs més engrescador. Tanmateix fossim capaços de superar el encotillament analògic i veure les possibilitats del paradigma digital. Hi ha un món immens que ens espera.