Carol: un llibre inesgotable

Un Nadal desitjat

Mai he sigut massa partidari del Nadal i tota la seva parafernalia; sempre ho he contemplat com un espai del calendari ple de suposades bones intencions, malgrat darrera hi havia tot un reguitzell d’hipocresies pròpies tanmateix del model consumista en que estem immersos. Però la meva opinió d’aquesta festa cristiana per excel·lència va canviar i el motiu no era un altre que la contemplació de la pel·lícula de Todd Haines , Carol (2015). Semblava impossible que en unes dates tan familiars, on a banda del consum desaforat privilegiava un aspecte religiós( probablement la religió està lligada al desig més del que ens pensem, però això son figues d’un altre paner i no venen al cas ara mateix), veure, mirar i sentir Carol va fer que sent una pel·lícula on s’acaben bellugant i sortint tots els sentits, acabés per modificar la meva actitud davant de les festes nadalenques. Però això va ser en l’any 2015 i malgrat haver tornat a veure el film, que tinc guardat en la filmoteca particular, ara tot ha revifat de nou. El pretext no ve d’una imatge sinó d’un llibre encara que ja sabem tots plegats que les paraules i les imatges son indestriables i moltes vegades no hi ha motius ni sentit separar-les. I aquesta és la sacsejada inicial que m’ha provocat el llibre editat per la Imma Merino i l’Ariadna Lorenzo. Més enllà de la miscel·lània dels textos i de la proximitat que puguis tenir amb uns abans que els altres, cal destacar el treball conjunt i naturalment no esgotat sobre Carol perquè i això també ho sabem fa temps, els projectes mai s’han de tancar perquè sempre poden sortir vies d’anàlisi i pertinença que enriquiran allò que semblava clausurat.

El desig és subversiu, probablement més que el plaer, però allò que poques vegades s’esmenta és que també esta presidit per una bellesa i aquí tenim un bon exemple: bellesa subversiva del desig, una molt pertinent definició del que ens trobem davant de Carol. Pensar una pel·lícula com es diu la col·lecció de la Universitat de Girona requereix llegir aspectes per desprès veure de nou el film, no amb altres ulls sinó en una abertura del camp visual on la lectura anterior es plasmi en una hibridesa on potser acabarem descobrint codis i senyals que ens havien passat de llarg.