Què és la culpa? De què serveix el càstig? On és la línia que separa la veritat de les mentides o els oblits que ens expliquem a nosaltres mateixos per sobreviure? .Jurat 2, darrera pel·lícula i potser definitiva de Clint Eastwood, tenint en compte la seva edat (94 anys) i les exigències de les asseguradores en el moment d’establir els paràmetres del risc contractual, ens parla d’un home que va matar una altra persona, per accident i on fa jugar una certa invisibilitat ja que desconeix l’assumpte fins que es veu implicat en ser jurat en el judici d’un fals culpable, bona referència a Hitchcock.

El relat comença en el cervell del nostre protagonista com una realitat paral·lela que acabarà fent-lo caure en un estat de neguit i tortura psicològica . La seva muller espera un fill desprès d’un embaràs dificultós i haver perdut primer un parell de bessons. Tot sembla inscriure’s en un moment de felicitat, Eastwood no dubta en ensenyar-nos l’habitació  ideal del futur fill però tot sembla girar-se fins caure en una atmosfera de desassossec per amagar un fet com mínim qualificable d’incert.

 Aquesta mateixa incertesa acaba traspassant tot el relat d’una pel·lícula amb un guió excepcional. El periple  que viu el protagonista, un redimit alcohòlic, agafa volada cap un territori relliscós  i ple de perills, principalment morals. En les seves reflexions, hi abunden la capacitat de superació i sacrifici, el penediment, l’avorriment, l’abstinència, la transferència de culpabilitat, la justícia i la veritat a vegades massa relativa. No cal estranyar-se doncs, si malgrat una bona estona del metratge succeeix en les diverses deliberacions dels jurats a la recerca de la veritat… allò més transcendental per Justin Kemp es salvar la seva  família inclòs més enllà del seu deure. En aquest sentit del deure absolut i que seguint Kant cal representar-lo com una acció per respecte a la llei (Fonamentació de la metafísica dels costums) i això es precisament del que tracta un judici i on la justícia a vegades resulta cega; la deessa grega de la justícia Temis apareix amb la balança de l’ equanimitat i pot significar en ocasions una confusió entre llei i justícia. I aquí introduirem el concepte de la segona oportunitat que la justícia sembla negar però que en el cas de Justin Kemp agafa prou embranzida i ens submergeix en el camp de la bioètica; tothom mereix una segona oportunitat?, ell ha deixat de ser un alcohòlic i ha construït una família que li promet una felicitat que una situació accidental por anul·lar. Per nosaltres aquest aspecte mostra la validesa del film d’Eastwood més enllà del seu caire judicial i les possibles semblances amb 12 homes sense pietat. Eastwood ha construït un artefacte visual d’una categoria reflexiva i humana que sacseja el nostre pensament i ens convida a reflexionar i no donar les coses per sabudes malgrat la llei i la justícia. Una pel·lícula formidable sens dubte.