EL POST-ESTRUCTURALISME DE GILLES DELEUZE (III)

14 Març, 2014 — Deixa un comentari

Però segurament, el millor exemple de rizoma del que podem parlar avui en dia, es dins de l’àmbit ja no específicament de la informàtica[1], la xarxa Internet .Una connexió (node) d’un punt amb un altre punt qualsevol, sense cap jerarquia que determini la freqüència ni la racionalitat de la connexió. Resulta fascinant i al mateix temps per molt de gent l’hi provoca un terror constant perquè ho veu com quelcom caòtic sense veure que és un “organisme” constituït per les aportacions humanes i tanmateix dotades d’un elevat grau d’intensitat fins i tot emocional. Això fa que és vagi retroalimentant i alimentant en un moviment que no té ni principi ni final. En conseqüència aquesta multiplicitat equival a entendre el que és un discurs rizomàtic.

[1] I la referència a una disciplina com la Informàtica, un exemple ben palès d’estructura arborescent i amb un òrgan central de funcionament com diuen els mateixos autors dins del text. En canvi la xarxa entenem que neix sense territori concret d’actuació, o en terminologia deleuziana està des-territorialitzada.

L’enllaç (II)

14 Març, 2014 — 4 comentaris

El títol o rètol de l’enllaç ha de ser significatiu, l’usuari ha de poder predir cap on anirà o què passarà quan fagi clic sobre ell. L’ús de globus de text pot ajudar-nos en aquest sentit. Evitem en la mesura del possible títols del tipus “Feu clic aquí”, l’usuari no desitja rebre ordres, desitja saber amb què vincula l’enllaç.

El nombre de paraules que ha de contenir el títol de l’enllaç no hauria de superar les 4, i l’enllaç hauria d’estar integrat en una única línia de text, ja que si es parteix en dos o més l’usuari pot pensar que són diversos enllaços diferents. En el cas que el mateix enllaç ocupi diverses línies, es convenient que aquest prengui una tonalitat diferent quan l’usuari ho sobrevoli amb el punter, ajudarà a l’usuari a reconèixer-lo com un únic enllaç.

Continua llegint

EL POST-ESTRUCTURALISME DE GILLES DELEUZE (II)

13 Març, 2014 — 2 comentaris

En aquest sentit, un primer exemple de rizoma, podria ser el mateix concepte de globalització, entès com un procés social, polític, cultural i econòmic. En totes les seves variants amaga la seva característica d’un concepte abstracte que expressa i significa la nova modalitat en que pot expansionar-se el mateix capitalisme. Però no acabant aquí, ja ha sorgit el seu contrast, allò que enriqueix la seva significació. L’ antiglobalització, un altre concepte que més enllà del suposat caos serveix per definir-se dins de l’eix rizomàtic obert per aquell.  I encara més ramificacions, l’anarcoecologisme o anarquisme verd. Lluita principalment pel medi ambient i està vinculat al moviment antiglobalització. A més, utilitza la acció directa per abolir totes les institucions i sistemes que perjudiquin el medi ambient del planeta. Generalment es posiciona en contra del capitalisme i la civilització.  L’anarcoprimitivisme es tracta de l’adopció d’una postura crítica dels orígens i progrés de  la civilització. L’anarcocapitalisme tindria el seu origen dins d’una corrent econòmica i política del liberalisme. Extrau les seves idees bàsicament de l’escola econòmica austríaca, del liberalisme clàssic i, en certa  forma, de l’anarcoindividualisme. I així podríem anar seguint perquè els límits no existeixen, els posem nosaltres mateixos.

EL POST-ESTRUCTURALISME DE GILLES DELEUZE (I)

10 Març, 2014 — Citació — 1 comentari

Efectivament, lo millor és no entendre,  el codi propi d’un llenguatge especialitzat, perquè en el fons d’allò que tractem és de l’absència de qualsevol veritat i certesa immutable i precisament el rizoma[1] seria la multiplicitat i la no presència del dualisme racionalista que tant de “mal” ens ha fet en la seva ontologia del ser. Per tant, sembla pertinent agafar exemples concrets d’aquesta multiplicitat per adonar-se’n de que ja no podem seguir pensant de la mateixa manera, es a dir, no hi ha un significat per cada cosa ni tampoc aquest significat amaga una veritat immutable que ens faci ignorar la fascinació de la seva deriva.

[1] “Una sociedad, un campo social no se contradice, pero lo primero es que extiende líneas de fuga desde todas partes, primero son las líneas de fuga (aunque “primero” no es cronológico). Lejos de estar fuera del campo social o de salir de él, las líneas de fuga constituyen el rizoma o la cartografía. Las líneas de fuga son casi lo mismo que los movimientos de desterritorialización : no implican ningún retorno a la naturaleza, son puntas de desterritorialización en las disposiciones de deseo” (Gilles Deleuze, Deseo y placer  pág.16.Archipiélago (1995)

Sobre l’escriptura hipertextual

28 febrer, 2014 — Deixa un comentari

L’escriptura hipertextual, que té com a unitat bàsica l’enllaç i com a suport lògic l’electrònic, s’ha de realitzar de forma diferent a l’escriptura convencional. Als usuaris no els agrada llegir en pantalla, de manera que agrairan com més els facilitem aquesta tasca. En aquest article es tractarà la correcta presentació de continguts i elements d’interacció (enllaços) en els documents hipertextuals. –

Roland Barthes i el text

El plaer del text: Roland Barthes