El diàleg entre Andujar i Fontcuberta és molt il·lustratiu de l’estat on ens trobem davant d’aquest capitalisme de xarxes que no s’atura per anar sofisticant cada vegada més les eines de control social que presideixen tota la nostra activitat a la xarxa o fora d’ella. En qualsevol cas, la digitalització de la vida de les persones permet establir la seva «empremta digital» que unida a la informació màquina a màquina, a la desenvolupada pels sistemes i bancs de dades històriques, o l’ús dels serveis, proporciona als Big Data una dimensió i varietat d’informació incorporada mai aconseguida. La conseqüència és que està permetent canvis radicals en el comportament d’empreses, organismes públics i la societat en el seu conjunt, però també com era d’esperar, unes possibilitats creixents de control i manipulació comercial i social.

La pregunta sobre com evitar aquests mecanismes de control, que manipulen la construcció  d’un ordre de veritat, és difícil de respondre, però si cal llançar algunes hipòtesis que anirien, en la línia de treballar un pensament crític que permetria reduir les fake news i les posveritats presents en tots els camps de la comunicació, sigui visual o no. Hi ha algunes coses que podem fer: demanar que tots nosaltres entenguéssim les opcions presents en el sistema operatiu de les nostres màquines i no respondre a la babalà quan ens sol·liciten dades sense que sapiguem exactament perquè les necessiten o volen. En aquest sentit, sembla important controlar la implementació de les cookies en els nostres terminals; l’existència de grups de treball telemàtic contribueix a que s’escampin amb més freqüència i els mecanismes de control seran més habituals alhora de treballar en les xarxes.