PÍNDOLES (V)

Si ens considerem com aprenents, la voluntat que podem desenvolupar per aprendre estarà vinculada de forma estrictament racional amb la inclinació a la veritat. Això, malgrat algú podria pensar-ho, no resulta del tot veritable, perquè no existeix una sola veritat sinó una cadena discontinua de veritats. Allò que avui sembla veritat demà potser ja no ho serà tant.

Per Deleuze i altres filòsofs com Rancière,  em fa l’efecte que  sembla més important que la mateixa veritat,  el procés de recerca de la veritat, quelcom entès com una aventura intel·lectual que dona el sentit en un mon ple de  paradoxes sense final ni meta possibles.

La veritat o la mentida han de ser obviades en un sentit moral perquè reduint les coses que no són veritat, a l’error i a la falsedat, i educant així la nostra voluntat a no mirar més que cap a la veritat, renunciem a molts sentits en que es bifurca el mateix aprenentatge.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s