LA SOCIETAT XARXA (I): Introducció

La base de tota ciència està en la formulació teòrica del seu saber , que pot ser més o menys abstracte , mentre que el seu coneixement requereix d’un procés de narrativització , en tant com una forma de comunicar , que permeti albirar , a la llum d’una aplicació pràctica , la seva veritat.

El subjecte és i ha de ser part integrant del coneixement , s’adopta aquí una nova opció , més radical : la de no limitar-se a posar en comú coneixements dispersos , sinó enfocar cap a una qüestió concreta els múltiples esforços de diferents individualitats . El camí traçat consisteix a dedicar apartats teòrics a l’aparició de múltiples discursos  que estan sorgint a l’empara d’allò que s’ha etiquetat primer com a modernitat i desprès com a postmodernitat tot travessat per les noves tecnologies i d’un possible canvi de paradigma . El repte doncs es  aplicar els conceptes analítics i metodològics , a uns punts  i / o nous formats per veure  la seva utilitat o per redefinir  i , arribat el cas , fins i tot anul·lar per substituir-los per nous procediments.

El text-pac que el lector té a les mans no avança cronològicament , és rizomàtic. El mateix índex assenyala amb claredat els conceptes abordats : el subjecte des-centrat en la societat de la informació , l’anàlisi d’aquest  mateix subjecte en la societat xarxa , i d’aquests a la complexitat i al caos, i seguint desprès en temes d’oralitat i escriptura . Volen ser tots ells, discursos plens, però mínims , o discursos incomplets , però essencials.

Un text mínim , que  actua com la part pel tot ( sinècdoque ) i per això mateix és susceptible de ser analitzat com a entitat discursiva plena . El que aquí es pretén modestament és construir teoria , que pot ser nova o pot matisar , o canviar … Un procés diferent perquè es posa una cosa al lloc d’una altra ( metonímia ) : anàlisi per tant com a pas imprescindible per a la construcció teòrica que és, en essència , l’objectiu final d’aquestes pàgines i que puguem tant llegint en  la línia , com entre línies .

Finalment, dir que tanta ciència aplicada(empíria) ha empresonat el domini del subjecte i de l’esperit. Allò que volem reivindicar es precisament, el domini de la subjectivitat, fent-ho en el text i que aquest ho ensenyi. Mai més enllà d’ell, però tampoc mai més aquí. El text despullat i agafant vàlua per ell mateix, simplement això.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s