L’ hipertext multimèdia aporta nous recursos al dispositiu artístic, ja que no només ofereix la possibilitat de combinar i conjugar llenguatges de tota mena, sinó que, a més a més, ofereix un espai que transcendeix la linealitat i recrea àmbits artístics impossibles de ser imaginats per altres mitjans . És el cas per exemple dels poemes virtuals o Vpoemas creats per ordinador mitjançant signes tridimensionals en un espai virtual que pot ser manipulat, seguint unes lleis físiques reals simulades o qualsevol tipus de llei física inventada. Els poemes són dinàmics i es mouen a través de programes o per mitjà de la interacció entre el poeta, l’obra i el lector. Diferents formes de poesia electrònica han sigut també tractades per Baetens  en el seu text sobre la imatge i la performance, fins i tot l’autor matisa oportunament un aspecte que moltes vegades resta amagat i porta a confusions. La poesia electrònica no es “poesia digitalitzada” sinó poesia escrita directament sobre la pantalla de l’ordinador,quelcom molt diferent.

En aquest sentit, la fusió entre imatge i text s’ha dut a terme bé des de l’enfocament textual (literatura): carregant les paraules visualment,  o també des de l’enfocament visual (art), és a dir, enriquint les imatges verbalment, creant així una constant oscil·lació entre text i imatge, imatge i text.

La multimedialitat no és , doncs , un fenomen originat pels nous mitjans digitals i la pantalla de l’ ordinador , sinó que ha estat present tant en l’art com en la literatura . Sempre s’ha intentat combinar dos o més llenguatges verbals o no verbals , encara que la combinació sígnica hagi arribat molt lluny amb l’arribada de la digitalitat i les possibilitats multimèdies que aquesta ofereix . Abans de que fos possible fer gràfics per mitjà de l’ordinador , era molt corrent utilitzar els caràcters del teclat per crear dibuixos bidimensionals , però l’explosió multimèdia ha arribat amb les interfícies gràfiques . La multimèdia es converteix en un nou mitjà d’expressió digital complex i totalitzador que abasta tots les morfologies i totes les formes d’expressió : text , imatge , àudio i altres recursos audiovisuals . La multimèdia per ordinador uneix un significant a un significat conjugant la forma d’expressió amb els continguts en un tot indissoluble. Igualment convindria destacar el treball d’un autor com a Koskimaa  on es pregunta de quina manera actua i interpreta el codi informàtic en el treball cibertextual, es  a dir sempre el codi informàtic es part de la feina, perquè a lo millor succeeix que a vegades el cibertext pot necessitar unes destreses informàtiques fora de l’abast de l’espectador mitjà. On situa per tant les capes d’estudi del cibertext?.

L’ hipertext i l’ hipermèdia introdueixen en un mateix pla expressiu, l’espai i el so al costat de l’estructura verbal, formant-se així una àrea de conjunció de llenguatges i esborrant els límits entre imatge, so i semanticitat.