La lectura ha patit diversos processos de transformació al llarg de la seva història, vinculada no només als canvis introduïts per les diferents tecnologies d’escriptura, sinó també a la funció social que tant ella mateixa com l’escriptura han tingut i representat per a cada període històric i cultural.

És a partir del segle XVII quan la lectura, abans reservada a uns pocs (monjos i estudiants de les universitats i acadèmies), es converteix en una activitat més estesa degut no només a la mecanització feta per la impremta i la revolució industrial , sinó també segurament a una major democratització i universalització de l’educació i la cultura.

La lectura intensiva i en profunditat dels segles precedents (es llegien i estudiaven fins i tot de memòria, un o uns pocs llibres) dóna pas a una activitat més superficial i extensiva amb la proliferació exponencial de documents impresos de tota mena: llibres , revistes, diaris, etc. Recordem, per exemple,els fulletons setmanals del segle XIX. L’explosió de la societat de la informació actual, ens condueix avui en dia al problema contrari: un excés d’informació i sobreabundància de tot tipus de publicacions impreses que, unida a la constant presència de la publicitat en els nostres carrers i mitjans de comunicació, ens col·loca  en una marea  d’informació visual i escrita on és difícil seleccionar  la informació que és important i que ens interessa d’aquella més aviat accessòria.

L’aparició de l’ hipertext suposa igualment un nou canvi històric i tecnològic que acaba tenint repercussions culturals ja que afecta les maneres tradicionals de lectura seqüencial del text. La lectura d’un hipertext per part d’un usuari / lector es basa en la navegació o exploració dels continguts. Aquesta lectura per exploració o navegació difereix per tant de la lectura tradicional d’un document. A més a més, a banda de la seqüencialitat del llibre imprès i la multiseqüencialitat del llibre en pantalla, la lectura sobre una pantalla electrònica és molt més activa, el lector fa escombrats visuals i recerques de fragments d’interès. Es tracta d’una lectura extensiva, segurament més superficial i horitzontal , mentre que la lectura d’un llibre imprès és molt més pausada, immersiva, intensiva, en profunditat, vertical de baix a dalt i perllongada en el temps.

La navegació ha substituït la lectura lineal i a qualsevol forma de lectura que no sigui tradicional se l’anomena navegar per la informació. La informació és un espai a recórrer, un camí a explorar i els enllaços de l’ hipertext són els que ens permeten, mitjançant els ancoratges de partida i d’arribada, saltar d’un node a un altre i d’una informació a una altra.

És curiós que la bidimensionalitat de l’ hipertext en la pantalla ens doni més sensació de tridimensionalitat que un objecte com el llibre que sí és veritablement tridimensional. Però no és l’objecte en si mateix, sinó la informació continguda en ell, allò què sembla agafar una dimensió diferent. Les mides de la pàgina posen límits al text, com també posen límits al text les mides de la pantalla, però en l’ hipertext la pantalla no només s’expandeix mitjançant les barres de desplaçament horitzontal i vertical , sinó que també es multipliquen. Podem obrir diverses finestres alhora i això provoca una sensació de moviment (recordem l’aero del sistema operatiu Windows), no només les finestres semblen navegar dins de la pantalla, sinó que la pròpia informació i nosaltres mateixos naveguem amb elles, com si fos un agermanament hipertextual.

El document hipertextual té unes característiques pròpies com la durada temporal, la situació espacial, la variabilitat de la presentació o la reutilització del document o de les seves parts en la generació de nous documents. A més d’una diferència fonamental: la utilització d’aparells imprescindibles: un dispositiu de visualització com és la pantalla, un ordinador i un programa de lectura o navegació (que pot ser el navegador o navegador web o un altre programa de lectura i navegació) . La lectura hipertextual requereix, doncs, noves eines, suports i dispositius de lectura i navegació.