Ja hem dit abans que l’aparició de l’ hipertext i altres mitjans de producció, edició i publicació de documents en format electrònic i digital ha vingut acompanyada d’una sèrie de canvis tecnològics tant en els suports i dispositius d’escriptura, com en els de lectura. L’escriptura i la lectura s’han produït i transmès sempre de forma seqüencial perquè així ho exigien les diferents tecnologies que els servien de suport. Amb l’aparició de la tecnologia hipertextual, la pantalla s’ha convertit en el principal suport de visualització ja que permet la multi-secuencialitat característica de l’ hipertext, fent de la pantalla un suport que entra en franca competència amb el paper que deixa de ser el suport privilegiat  i, per extensió, amb el format que s’ha considerat hegemònic com a via i suport del coneixement: el llibre.

Malgrat això , l’ hipertext no elimina l’escriptura i la lectura , l’ hipertext no elimina el llibre , sinó que expandeix les maneres de lectura i escriptura , crea nous suports , nous formats d’emmagatzematge i processament de textos i noves funcionalitats aportant noves maneres d’expressió , accés a la informació i vies per adquirir i compartir coneixement . D’altra banda , l’ hipertext afavoreix formes originals d’edició i publicació, fins el extrem que avui qualsevol persona, amb unes eines molt senzilles , fàcilment accessibles i menys costoses que en èpoques anteriors , es pot convertir en editor , » impressor » i distribuïdor de les seves pròpies obres . El món de l’edició s’ha modificat gràcies als ordinadors o en una expressió afortunada » màquines literàries » . La nova impressió digital en paper o en altres mitjans o formats de text electrònic com els e – books o els arxius . Pdf i , sobretot , la publicació i difusió d’hipertextos a la web , no només han revolucionat el món del llibre i de l’edició, sinó també tot l’univers relacionat amb les ciències de la informació i la documentació : les biblioteques , les tècniques documentals , el periodisme , la formació , educació i investigació , i totes les formes d’accés a la informació , el coneixement , l’art i la cultura.

És cert que es poden produir formes d’analfabetisme  ja no per la incapacitat de llegir i escriure, sinó davant l’escassa pràctica en manejar els nous mitjans tecnològics o per la impossibilitat d’accedir a les formes de transmissió de l’escrit (la bretxa digital pot ser deguda a la manca d’infraestructures que impedeixen tenir accés a la xarxa o a un telèfon, no tenir accés als diners, etc.). No n’hi ha prou amb l’alfabetització, cal dominar les interfícies i tenir accés, saber navegar i buscar informació a Internet, elaborar pàgina web, aprendre a llegir i escriure imatges i sons, o conèixer les tècniques per elaborar i escriure les nostres pròpies pel·lícules, etc . però un cop alfabetitzats en el nou entorn electrònic i digital, l’aparició de les noves tecnologies facilita certes tasques, millora molts processos i ofereix noves oportunitats per a l’accés universal a la informació i la participació en l’elaboració i construcció de coneixement.

En el camp de la cultura, l’aparició de l’ hipertext suposa, sense cap mena de dubte, una millora evident i la web, en potència, s’ha convertit en una mena de biblioteca universal on qualsevol persona, en qualsevol lloc del món i en temps gairebé real, pot accedir i contribuir a aquesta enorme memòria humana col· lectiva que s’obre com una base d’informació i coneixement universals. De fet les desigualtats de producció i accés no vénen imposades per la tecnologia, sinó per l’existència d’un sistema econòmic i social terriblement injust i desigual que no deixa de créixer.

Les pantalles s’han convertit en les veritables protagonistes del món digital. Ara combinen el món informàtic i el de la informació i comunicació, convergint-hi totes les tecnologies i tots els mitjans d’informació i comunicació. Gràcies a les pantalles no només ens movem per la web i recorrem els espais d’Internet, sinó que podem veure la televisió i consultar el teletext, escoltar la ràdio, escoltar el nostre CD o mp3 favorit i també connectar qualsevol aparell digital: càmeres o videocàmeres digitals , DVD, vídeos, consoles de videojocs, etc.

La nostra iconosfera ja no pot ser d’imatges estàtiques, sinó audiovisual i interactiva i, per descomptat, mòbil. Estàvem també acostumats als textos lineals, d’una direcció i un recorregut de lectura. Tanmateix ara, en el nostre entorn, els processos comunicatius, sovint i cada vegada amb més insistència, permeten diversos recorreguts, moltes vegades simultanis, interactius … en els quals convergeixen molts llenguatges i signes. Necessitem una competència hipermèdia, que ens permeti l’escriptura, lectura, comprensió … dels múltiples llenguatges que convergeixen i es barregen en una mena de gresol, sobre el qual amb prou feines tenim capacitat de descodificació. Pensem que els mitjans i les tecnologies de la informació i comunicació han incidit en l’encunyació d’aquest nou concepte de competència comunicativa, necessàriament més ampli, per donar cobertura a un aprenentatge de la comunicació que vertebri respostes eficaces per a les formes d’expressió que demana la societat de l’anomenada era digital.