Mare of Easttown

S’ha parlat i escrit molt de la sèrie interpretada i produïda per Kate Winslett però no tant sobre la qüestió de l’itinerari existencial d’aquesta dona policia en una petita ciutat de l’estat de Pennsilvània. De fet, crec que l’argument prou trillat que va desgranant la sèrie no deixa de ser un macguffin  per veure com anirà desenvolupant-se l’existència i l’esdevenir de Winslett en una població on tothom la coneix i on ella ha gaudit i patit com ningú. En aquest sentit és on cal situar uns episodis que parlen contínuament de la maternitat i el seu lligam emotiu, de la família i la seva desestructuració, de l’amistat i les seves resistències, com una sèrie d’eixos que recorden la filosofia de Kierkegaard.  A moments de gaudir certa felicitat( instants cada vegada més escadussers tot s’ha de dir), el biaix estètic del que ens parla el filòsof danès, passarem a la part ètica, on priva la durabilitat de les accions i el deure o la responsabilitat social i privada agafen una importància que la mateixa professió(policia) de Winslett comporten. Però hi ha més, tota la sèrie està travessada per la religió o si voleu per una espiritualitat que actuarà per sota de la narrativa ficcional contaminant-la, reunió de la comunitat de Eattstown a l’esglèsia, el mateix cosí de Winslett o el capellà “acusat” (dubtes existencials pel mig)de pederàstia. Per rematar, l’amistat esquerdada entre Lori Ross(l’amiga de l’ànima) i la mateixa Mare veiem la representació d’una imatge de la pietà en el sòl de la cuina. Qualsevol lloc per terrenal que sigui serveix per una comunicació espiritual i d’amistat profundes. Però es ben cert que aquests tres eixos, estan barrejats i no manen un sobre l’altre de manera significativa. En qualsevol cas i més enllà del nivell ple de trucs per fer avançar l’anècdota-es de la sèrie, convé tenir present aquest estat de melancolia kierkegaardiana que s’observa en tots els episodis. En el fons potser és un problema de la recerca d’aquests tres biaixos que són com un resum d’allò que és la nostra existència en aquesta terra tantes vegades maleïda però encara plena de suggeriments, alguns d’ells prou fascinants com per continuar movent-se en ella.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s