Quina seria doncs, la vertadera posició de les imatges en aquesta confusa frontera amb les paraules en la que la nostra societat està submergint-se?.  Precisament el que hauríem és de recuperar la visualitat d’un món que ja ha estat prèviament simbolitzat per la ciència, i no pas de renunciar a aquest aclariment per anar a cercar essències metafísiques o intemporals. A través de la «imaginació digital» ha de ser possible rescatar les conquestes de la ciència de l’àmbit dels experts per posar-les democràticament a disposició de tothom.

Les noves imatges, electròniques i interactives, proposen un nou consens molt proper a l’àmbit de la cultura oral, en què poden produir-se «converses» entre científics, artistes i persones interessades, sense que els rols dels que hi participen hagin de ser inamovibles. El funcionament del nou espai cultural es basa precisament en el canvi de posició dels interlocutors, que dóna lloc a aspectes variats dels fenòmens. La imatge pot convertir-se, així, en el nou llenguatge consensual capaç de mostrar en tot moment l’estat de la conversa en cada un dels seus aspectes.