PROJECTE DE RECERCA ( i VI)

De fet en el terreny dels marcs d’interpretació, l’ampli suport social de la PAH i la seva creixent presència en els mitjans de comunicació, en part s’explica també per la capacitat de producció simbòlica del moviment a través de la creació d’uns marcs cognitius molt ressonants amb la vida quotidiana i rellevants socialment. Dit això, les paraules reflectides en la taula 1 ensenyen l’activisme social present en la pàgina web de la PAH. La paraula més freqüent dins de la KWIC i que es repeteix més vegades es desnonament( 59 freqüències) seguida d’hipoteca( 20 freqüències).

9

Conclusió:

A través de la present recerca s’ha pogut constatar que l’ impacte de la PAH s’explica per la conjugació de diferents factors que no són estàtics, sinó que han anat evolucionant al llarg del procés. El que resulta potser més suggeridor i pertinent alhora de plantejar-se treballar en aquest tema es la necessitat d’ampliar ràpidament el ventall de la recerca. Sobretot per plantejar-se noves preguntes que acabin enriquint el nostre anàlisi. Per exemple, Quin impacte ha tingut la PAH a nivell polític, social i cultural? Quines són les raons que expliquen aquest impacte?. Això fa necessari un treball més específicament polític que incideixi en el paper dels diversos partits polítics presents en l’arc parlamentari i que masses vegades actuen com un poder que vol contrarestar la tasca de la PAH.

Bibliografia:

Lluís de Yzaguirre, Carles Tebé, Araceli Alonso, Rosa-Ana Folguerà (2000). L’anàlisi lexicomètrica dels textos especialitzats. I Jornada de Terminologia i Documentació, Universitat Pompeu Fabra http://latel.upf.edu/terminotica/topo/topo.htm

PROJECTE DE RECERCA (II)

DESENVOLUPAMENT DEL PROCEDIMENT:

En primer lloc hem recollit una sèrie de webs i articles que parlaven del tema esmentat, amb diferents formats de sortida. Una vegada reconvertits en text pla han pogut ser incorporats a la carpeta destinada a ser treballada dins del programa AntConc. Aquest programa ens permet és capaç de processar un o diversos textos, crear una base de dades textual que pot ser interrogada per l’usuari, i extreure’n diversos resultats en forma de llistats d’unitats (de paraules simples o de concurrències) que poden ser ordenats de diverses maneres: alfabèticament, per ordre de freqüència ascendent o descendent, etc. A més, cada unitat o grup d’unitats seleccionades pot ser analitzada en el seu context lingüístic extraient les concordances pertinents. De fet estem davant d’un corpus lingüístic de dades textuals que és una col·lecció organitzada de textos seleccionats sobre la base d’uns criteris determinats. Finalment hem accedit a un corpus de contrast en suport electrònic, com per exemple l’Ancora-Ca.

Llistat de paraules simples:

1

PROJECTE DE RECERCA (I)

INTRODUCCIÓ:

En un context de vulnerabilitat social i laboral derivada de la crisi, durant els dos o tres darrers anys s’ha desenvolupat arreu de l’Estat un moviment per l’habitatge centrat en la paralització de desnonaments i en la reivindicació del dret a l’habitatge digne. Amb l’aparició de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca al març de 2011 i el moviment 15M al maig del mateix any es va iniciar un procés de mobilització entorn a demandes relacionades amb habitatge que ha tingut continuïtat fins a l’actualitat.

La col·laboració entre la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, les assemblees de barri nascudes a la calor del 15M i moviments socials com el moviment okupa ha configurat una extensa xarxa d’actors al voltant de les lluites pel dret a l’habitatge que ha aconseguit visibilitat a l’espai públic per les contradiccions del model immobiliari desenvolupat durant les últimes dècades. El model genèric escollit es en aquest sentit, el de l’activisme social. Òbviament, el tracte rebut es prou esbiaixat com per mirar de contrarestar l’opinió majoritària vessada dins de quasi tots els mitjans de comunicació que han parlat abastament d’aquesta problemàtica.

Ens ha semblat doncs pertinent esbrinar aquest fenòmen tan estès i que ,per exemple a Barcelona, està força d’actualitat amb els esdeveniments de Can Vies al barri de Sants. Per assolir-ho hem agafat com a blog principal i motor de l’anàlisi el blog de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca . L’objectiu marcat es fer veure en la mesura de lo possible com a partir d’un cert anàlisi lexicomètrica de diversos textos podem arribar a la conclusió de que la problemàtica de l’habitatge és l’eix fonamental del fil transversal que pot cartografiar la realitat barcelonina d’aquests darrers anys.

ELS MARCS COM A ESTRUCTURES MENTALS:GEORGE LAKOFF( i IV)

L’esquerra acostuma a parlar dels seus programes d’una manera racional , pensant que si la seva proposta és racional  això li donarà més vots . Tanmateix , no és així ,en els votants els importen cinc coses fonamentalment : valors , connexió, autenticitat , confiança i identificació . Només si transmet amb emoció els seus valors de sempre  i els encaixa en un relat que permeti connectar amb la gent , parlant també dels problemes reals del carrer , i generant credibilitat i confiança de la ciutadania , aquesta esquerra serà capaç de transformar aquests valors en polítiques actives.

La solució per als progressistes és afirmar clarament els seus valors , i crear un llenguatge propi , un llenguatge que generi els seus propis marcs , i que a poc a poc siguin acceptats per la població d’una  manera inconscient . Si segueixen oposant-se als republicans usant el llenguatge ( i els marcs ) conservadors , li estan donant força a aquests marcs .La importància de la diferencia, per exemple en el cas espanyol del PP i del PSOE,  no es dona perquè els frames son els mateixos i la gent ho acaba rebent com un missatge confós i bescanviable.

La raó fa servir frames , usa metàfores que donen forma al nostre pensament , com la narrativa , que fa que les emocions es facin presents . I en això és molt important l’empatia . Gestionar significa ser molt coherent , amb un frame específic per a cada tema . Quan més frames es repeteixin , més bo serà el frame , tenint sempre en compte que els frames morals tenen més valor . En un dels seus discursos , George W. Bush va usar 49 vegades la paraula llibertat ( free , freedom , liberty ) en tan sols 29 minuts . És un exemple més de l’ús de les paraules per generar marcs en la ciutadania .

George Lakoff

ELS MARCS COM A ESTRUCTURES MENTALS:GEORGE LAKOFF(III)

Hi ha una gran diferència entre la raó i el llenguatge. La major part d’allò  que pensem alhora d’escoltar als polítics o als mitjans de comunicació és pràcticament inconscient. El llenguatge genera s’acobla a marcs i sistemes de pensament que, quan es repeteixen de forma constant, creen formes de pensar que no són naturals, però que la gent, en el seu subconscient, assimila com si ho fossin.

Lakoff parla del marc del pare estricte i protector, que posa disciplina però que també  ens protegeix dels perills. L’exemple en els USA podem extrapolar-lo a altres llocs com Espanya. De fet el partit republicà  ha aconseguit instaurar aquest marc en la majoria de població nord-americana, utilitzant les paraules per alimentar aquest frame, per exemple parlant d’impostos com “càrrega tributària” sense referir-se al que es rep a canvi del que es paga (activant el mite del ciutadà espoliat per l’Estat), o en parlar de matrimoni homosexual en lloc d’unió entre persones (el que implicava  la devaluació d’una institució,  quasi sagrada per la majoria de cristians pràcticants.

 

 

ELS MARCS COM A ESTRUCTURES MENTALS:GEORGE LAKOFF(II)

Segons George Lakoff, el partit republicà nord-americà treballa amb desenes d’estratègies, coordinació de missatges, llistes de distribució … perquè el seu missatge i el significat que volen donar a les seves paraules calin en la població. A més, el 80% dels que parlen en televisió són republicans. Els conservadors han inoculat el seu llenguatge als mitjans i així estan reforçant el seu sistema moral. Aquestes paraules o frases generen marcs, i han invertit molt de temps (30 anys) i diners en fabricar marcs (frames) amb frases del tipus «alleujament fiscal” o “guerra al terrorisme». Qualsevol que s’oposi a aquest marc lingüístic està caient en un parany perquè significa que vol pujar els impostos o donar suport al terrorisme.

Als Estats Units, els polítics conservadors estudien empresarials, màrqueting o ciències econòmiques, mentre que els demòcrates estudien ciències polítiques, dret, treball social, etc … Això ha fet que els conservadors s’emmarquin millor els seus missatges, els dirigeixin millor cap als interessos dels electors