EL POST-ESTRUCTURALISME DE GILLES DELEUZE (VII)

Haced Rizoma y no raíz, no plantéis nunca! No sembréis, horadad! No seáis uno ni lo múltiple, sed multiplicidades! (Gilles Deleuze i Félix Guattari. Mil mesetas pág.28 Introd.Rizoma, Ed. Pretextos).

Segons els principis de connexió i d’heterogeneïtat, qualsevol punt del rizoma (l’herba) pot ser vinculat(creix) amb qualsevol altre punt, a diferència de l’arbre i l’arrel que sempre fixen un ordre unidireccional. En el principi de multiplicitat: una multiplicitat( d’herba) no té ni subjecte ni objecte, sinó únicament determinacions, tamanys, dimensions que no poden augmentar sense que ella (la multiplicitat) canviï de natura. En el principi de ruptura asignificant: tot rizoma compren línies de segmentarietat segons les quals està estratificat, territorialitzat, organitzat, significat, atribuït, … però també línies de desterritorialització segons les quals s’escapa sense parar(el creixement de l’herba es fa bastant incontrolable) .Finalment en el principi de cartografia i calcomania: un rizoma és aliè a tot eix genètic, ja que té sempre múltiples entrades(l’herba no té ni un principi ni un final) . Així el rizoma és una antigenealogia, un mapa que ha de ser produït, construït, sempre connectable, alterable i amb línies de fuga o desterritorialització. Amb aquests principis, Deleuze i Guattari sostenen que l’estructura del coneixement no es deriva per medis lògics d’un conjunt de principis, sinó que s’elabora simultàniament des de tots els punts sota la influència recíproca de les distintes observacions i conceptualitzacions[1].

5) A partir de la idea de l’ Èdip es va difondre com a proposta fonamental, des dels anys ’70, la fórmula que “l’inconscient està estructurat com un llenguatge”(Lacan). Si l’inconscient està estructurat com un llenguatge, on està la seva potència? On és si l’inconscient ja està estructurat, si el seu límit és la llengua que posseeixo? La crítica s’ha de centrar ràpidament en la paraula “estructurat”: si l’inconscient està estructurat, ja és preconscient. L’inconscient no està estructurat  diu Deleuze perquè l’inconscient és en potència[2].

Passem ara més en concret al dispositiu rizomàtic. Davant la pregunta “És l’ Èdip universal?”, Deleuze i Guattari contesten que l’ Èdip seria només una manera de funcionament, i que hi ha també altres maneres de funcionament. L’ Èdip és una funció estructural d’un tipus d’Estat i societat, però hi ha altres maneres d’organitzar les societats. Partir de que l’ Èdip és universal és negar-se a qüestionar la relació que les societats primitives tenen amb l’Estat. Hi va haver societats sense Estat i tal vegada les hagi novament en el futur. Això no vol dir que no calgui estudiar l’Estat i que les relacions amb l’Estat no siguin molt significatives, però també són molt significatius els moments que vivim sense Estat, com s’ha demostrat perfectament en les societats primitives.


[1] Però i això és important, els conceptes no poden definir-se d’una manera aïllada, sinó en relació a altres. Per utilitzar l’exemple de Deleuze referit al cinema en els seus dos magnífics textos sobre el mateix: “una teoria del cine no és quelcom sobre el cine sinó sobre els conceptes que aquest enceta i posa de manifest

[2] Hi ha un intent per demostrar que la identitat sempre és fragmentària, que un no és tot el temps el mateix, d’aquí la necessitat d’un inconscient no representatiu sinó productiu, que conté en potència tot el que va a ser, i per això no està estructurat, a diferència del pre-conscient, que sí és representatiu.

Anuncios

2 Comentarios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s