EL POST-ESTRUCTURALISME DE GILLES DELEUZE (VIII)

L’emergència de les multiplicitats, la predominança de les diferències, la societat contra l’Estat, l’ecologia contra l’hegemonia de la tecnologia; millor que “contra”  potser seria millor dir : al costat, paral·lel, en un altre sentit, un esdevenir sempre ha de ser minoritari: no es tracta d’esdevenir home, sinó d’esdevenir nen, o negre, dona. Esdevenir vol dir poder habitar també aquestes situacions diferents que no fan a les nostres formes més consolidades, de vegades a través de les bretxes que el propi sistema ens ofereix. Per exemple l’esdevenir nen al·ludeix a la potència, a la flexibilitat(permeabilitat) tan característica  en el nen. Un esdevenir jueu al·ludeix a l’estranger, al que és estrany(diferent fins i tot) en nosaltres mateixos, també a la diàspora i al nomadisme per a la creació. Un esdevenir negre, cap a elements com el jazz, la improvisació o la lluita.

Aquest pensament molecular i heterogeni també té i comporta els seus perills. En certes ocasions la identitat marxa cap a un procés de des-identificació i de creació de noves situacions i en altres cap a la bogeria, cap a la esquizofrènia. Estem sempre en un marge molt delicat. Pel terror que ens inspira la diferencia i la pretesa inseguretat tendim a optar per una forma acabada i referencial. L’esquizoanalisi , a la clínica, treballa amb les línies dures i amb les flexibles, amb les línies referencials i amb les moleculars. Però tampoc cal fer una apologia de la fragilitat, de la molecularitat, de la línia flexible. Per exemple, Deleuze potser diria “No m’agraden els indignats”, perquè aquesta certa ideologia que l’indignat comporta, aquesta ideologia de, tot el temps, fora de, d’anar més enllà del subjecte polític, el fa ser un objecte fàcil per a la moralitat, i ja sabem que aquesta és la figura més patètica i trista per a la dominació. Estaríem doncs en aquest cas, de nou davant de la lògica de l’arbre que calca i reprodueix, buscant descriure un estat de fet, la compensació de relacions intersubjectives o bé fins i tot l’exploració d’un inconscient ocult. Per això cal allunyar-se del calc i acostar-se al mapa, fer rizoma, no reproduir un inconscient tancat sobre si mateix sinó construir i de-construir, contribuint a la connexió dels camps.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s